Entre els dies 21-24 de febrer es va celebrar al Vaticà una trobada amb el Papa sobre la protecció dels infants. Qui va ser Superior general dels Maristes, el germà Emili Turú, hi va participar en qualitat de Secretari de la Unió de Superiors Generals. Un cop acabada la reunió, en va fer aquestes reflexions:

Com has viscut aquesta trobada?

La Trobada ha estat molt ben preparada, amb intervencions de molta qualitat. Les persones convidades provenien de tots els continents i la gran majoria eren de pensament crític. S’hi van escoltar paraules dures i valentes.

Recordo que l’any 2009 vaig participar en una trobada que va organitzar la Universitat Gregoriana juntament amb la Santa Seu, a la qual van assistir un bon nombre de bisbes de tot el món. Deu anys després jo diria que s’ha fet camí: s’ha guanyat molt en sensibilitat, a comprendre l’extensió del fenomen dels abusos sexuals; també en transparència i a establir mecanismes que serveixin per retre comptes.

El que més m’ha impressionat han estat els relats de les víctimes i dels supervivents. N’hem pogut sentir unes quantes: unes de gravades i altres de manera presencial. La tragèdia que han viscut recorda, de manera inequívoca, que sempre i en qualsevol lloc, han de ser la prioritat, i no la persona que abusa o la institució. El seu crit es va poder sentir dient “mai més” i reclamant espais segurs per als infants, començant per l’Església.

Algunes víctimes han dit que estan decebudes…

És que tenen moltes raons per demanar que la jerarquia de l’Església es prengui el tema seriosament i que actuï amb decisió i amb mesures molt concretes. Entenc que hi hagi persones que tinguessin expectatives que no s’han vist acomplertes. Altres, en canvi, diuen que aquesta trobada sí que ha superat les seves expectatives, potser perquè no n’esperaven gran cosa.

Creus, doncs, que la trobada ha respost les expectatives?

Crec que sí que ha respost als objectius que es van platejar en un principi. És un pas més, ni el primer ni l’últim, en la lluita per erradicar l’abús sexual, de poder i de consciència de l’Església, i per comprometre’s en la defensa dels drets dels infants.

La realitat de l’Església és molt diversa, com he pogut comprovar en els diferents grups de treball. I si promoure un canvi de cultura en qualsevol grup humà és una tasca enorme, això mateix passa a l’Església. Com més gran i divers és el grup, més complicat es fa aquest canvi de cultura. Ara bé, em va semblar molt evident que el papa vol posar tots els mitjans que té a l’abast perquè aquest canvi sigui una realitat ben aviat. I ha volgut fer-ho de manera col·legial, fent una crida als presidents de les Conferències episcopals i a representants dels religiosos i religioses.

Algunes persones deien que aquesta trobada ha significat un punt de no retorn sobre com prevenir i tractar el tema dels abusos a l’Església. A mi em sembla que ja fa uns anys que es va emprendre aquest camí de no retorn i aquesta trobada n’és una confirmació.

S’hi van percebre resistències?

Potser alguns bisbes (i crec que pocs) reflecteixen, de manera acrítica, el que succeeix en les seves cultures d’origen, ja sigui dient que als seus països els abusos no passen, ja sigui pensant “que la roba bruta es renta a casa”. Però sí que em sembla que la gran majoria és ben conscient del problema, com un problema social i universal, i estan convençuts que cal implementar tots els mitjans possibles per prevenir i per resoldre de manera justa tant els casos del passat com els casos que puguin passar actualment.

En els principis, per tant, grans acords. Però després, quan passem a les concrecions, és quan encara em sembla que hi ha algunes resistències. Per exemple, sobre el tema de la transparència, quan va parlar el Cardenal Marx o la periodista Valentina Alazraki, de seguida van aflorar alguns “sí, però…”.

Sí que hi ha resistències, moltes inconscients, però progressem. Caldrà temps perquè es visquin a fons les conseqüències de les tres paraules que van centrar la trobada: responsabilitat, rendició de comptes i transparència, però jo he percebut voluntat d’avançar, començant pel papa.

I quin ha estat el sentir de les congregacions?

En la pròxima Assemblea de la Unió de Superiors Generals de finals de maig tractarem el tema, en continuïtat amb aquesta trobada que ara s’ha acabat, per continuar caminant junts, tal com dèiem en la nostra última declaració, i per fer la nostra aportació en l’erradicació d’aquesta plaga social.

Considero que moltes congregacions tenen protocols des de fa molt de temps, i campanyes de prevenció, però volem estudiar quin tipus de resposta podem donar a la forta crida que va fer el Papa en acabar la trobada.