“Ei, saps què? Sembla que la setmana que ve vindran a parlar-nos de la vocació. De la voca-què? La vocació. Ah, d’acord, és clar, la vocació. I què ens explicaran? Ufff, espero que no sigui un rotllo. Ens vindran a parlar de capellans i monges. Que no, i del que volem ser de grans. Bé, si és això millor. Saps quanta classe perdrem? Vaja, caldrà informar-nos-en… “Aquestes eren les expectatives, els comentaris, i la sorpresa que es van emportar els alumnes quan es van assabentar que en dues setmanes vindrien a parlar-los de la vocació”, afirma el professor del col·legi Sagrat Cor ‘Corazonistas’ de Barcelona, Josean Fernández.

A mesura que s’anava acostant el dia, augmentava la curiositat i les preguntes entre els nois i noies, que, per bé que no eren explícits, mostraven, de reüll, ganes per viure les dinàmiques i assistir a les xerrades que amb tant d’ímpetu els havíem promès.

I va arribar el dia: la setmana del 4 al 8 de març, els alumnes de 6è de primària, 4t d’ESO i 2n de batxillerat van gaudir d’un dia monogràfic al voltant de la vocació.

Els organitzadors ho tenien clar, i venien amb el següent argument com si fos l’estendard que desitjaven enarborar a través de les aules afortunades. “La vocació és un patrimoni de la persona i, per tant, de l’escola. Més encara: un dels objectius últims de l’escola hauria de ser ajudar els joves a buscar i trobar la seva vocació”. I així de clar, “venien entusiasmats per acompanyar els nostres joves en la recerca de la seva pròpia vocació”.

A través de les seves dinàmiques, van convidar els alumnes a plantejar el seu projecte de vida, el seu sentit vital, a què estaven cridats, quin pot ser el camí que els faria més feliços i des del qual podran servir més i millor a la societat i a les persones que els envolten. I els van explicar que això és la vocació.

Els alumnes van començar a entendre una mica més i també a definir-se. N’hi havia de tímids, però no van faltar els més atrevits que desplegaven un estil de vida que ni el departament de màrqueting de Google. Entre rialles, confidències, treball seriós, meditació, visualitzacions, descans, meditació, posada en comú, treball cooperatiu, treball personal… va passar un dia que no va defraudar ni a un de sol dels joves. Heus aquí unes senzilles mostres de les seves reflexions: “Vocació és el començament d’un somni, d’esforç, de lluita, de constància”. “Molts serem metges i salvarem moltes vides; altres ensenyarem valors i continguts als petits, serem exemple per a molts dels joves; altres dedicarem la nostra vida al servei dels més necessitats; altres a la vida religiosa”. “Tots tindrem alguna cosa en comú: les nostres ganes de donar el millor de nosaltres mateixos”.